Natàlia Abu Sharar és la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya. L’entitat agrupa més de 400 famílies de palestines i es defineix com a laica, democràtica, plural i participativa. Entre els seus objectius hi ha la sensibilització sobre l’ocupació israeliana i les conseqüències que això té per als palestins.

Abu Sharar explica com han viscut els palestins residents a Catalunya els constants bombardejos israelians a Gaza i l’avenç imparable de l’Estat d’Israel a Cisjordània. Mentre això passa al Pròxim Orient, a Catalunya no deixen d’arribar refugiats palestins, alguns dels quals fugen ara de Síria.

– Hem viscut un mes d’agost amb constants bombardejos a la Franja de Gaza. Quines notícies arriben des d’allà a la Comunitat Palestina de Catalunya?

– Des del primer bombardeig hem tingut gent allà que ens ha informat. Estan bombardejant objectius civils amb l’excusa d’estar atacant a Hamàs. Aquest cop, a més dels bombardejos, també han endurit les restriccions a la Franja. Per exemple, ara la gent que hi viu té només quatre hores d’electricitat al dia i abans en tenien vuit. La manca d’electricitat afecta tant els hospitals com les cases, ja que les famílies no poden guardar el menjar. Gaza és una presó i ara la por és que hi entri la Covid-19.

– Hi podria entrar tot i el bloqueig?

– A través d’Egipte sí, pels palestins que tornen a Gaza des d’allà. La por és que entri algú sense ser detectat i ser passa serà un desastre.

“Els palestins sabem que molts països àrabs van amb Israel, perquè és qui té el poder
– Des de la Comunitat Palestina com van rebre la notícia de l’acord entre Israel i els Emirats Àrabs?

– Ara fan oficial l’acord però les relacions hi són des de fa temps. Els palestins sabem que molts països àrabs van amb Israel, perquè és qui té el poder.

– Sobre el paper l’acord hauria de permetre aturar l’annexió de Cisjordània a Israel però el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha dit que aquesta suspensió és només temporal.

– L’annexió continua dia a dia. Sent realistes, tot Palestina està ocupada i cada dia hi ha més segregació de terres, demolició de cases… Cada dia agafen una mica més de terreny i l’ocupen. Una de les tàctiques d’Israel empre ha estat separar la població palestina. Ara aquesta població està repartida entre Gaza, la palestina històrica (actual Estat d’Israel), Cisjordània i Jerusalem. Això no vol dir que tots els palestins que visquin en un d’aquests llocs tinguin els mateixos drets, perquè cadascú té unes limitacions a l’hora de desplaçar-se pel territori. Jo soc d’Hebron (Cisjordània) i allà no tota la població té dret a anar a la zona on hi ha els colons. Palestins i israelians no tenen els mateixos drets. De fet, la vida d’un palestí val menys que la d’un israelià. Si durant els bombardejos a Gaza hagués mort un sol soldat israelià, no hauríem parat de veure-ho a les notícies. En canvi, moren centenars de palestins i no passa res.

Natalia Abu-Sharar. Foto: Ricard Novella.

– Precisament, les colònies són una de les eines d’Israel per ocupar més territori a Cisjordània.

– Sí, jueus de tot al món hi van a viure. Israel construeix assentaments i això els permet tenir més territori i població. El seu objectiu és fer, progressivament, una neteja ètnica de palestins. Quan van ocupar Palestina pensaven que tothom fugiria i es refugiaria a altres països, però això no ha estat així.

– Molts, però, sí que van marxar i, de fet, una de les reivindicacions dels refugiats palestins -emparada pel dret internacional- és el dret al retorn. 

– Sí, i de fet no és només que no tinguem dret a tornar sinó tampoc a visitar Palestina. Jo puc anar a Cisjordània, però no a Jerusalem, ni a Gaza, ni a la palestina històrica. Molta altra gent de la Comunitat Palestina de Catalunya no té dret ni tan sols a entrar a Cisjordània. Això marca molt el comportament dels palestins que viuen en altres països, també a Catalunya. Si et signifiques políticament, Israel té capacitat de limitar la manera en què pots tornar a la teva terra.

“L’únic que podem fer nosaltres és evitar que la nostra causa caigui en l’oblit”

– Vostè té esperances de poder tornar-hi amb llibertat?

– Si no en tinguéssim, deixaríem de lluitar… Però he de dir que també soc realista. El sionisme té molt poder. L’únic que podem fer nosaltres és evitar que la nostra causa caigui en l’oblit. El sionisme no només el trobem a Palestina sinó arreu. La dreta catalana és històricament sionista, hi ha persones amb molt altaveu públic que són sionistes… Tornant a la pregunta, jo tinc esperances de tornar a una Palestina lliure i completa.

– I com hauria de ser aquesta Palestina tenint en compte que hi ha israelians que hi viuen i que no poden ser expulsats?

– Jo no crec en la solució dels dos estats sinó en una sola Palestina lliure on palestins i jueus puguin conviure.

– Dins la tasca d’evitar que la causa palestina caigui en l’oblit, hi ha el moviment BDS, que promou boicot, desinversions i sancions a Israel?

– Sens dubte. És una manera de lluitar contra l’ocupació, ja sigui de manera directa o indirecta. Ja sigui evitant legitimar l’estat d’Israel o no generant beneficis en empreses que es lucren a través de l’ocupació.

– Què en pensa de les crítiques d’Israel al BDS, que qualifiquen d’antisemita?

– No és així. EL BDS parla de sionisme, no de religió. Hi ha membres del BDS que són jueus. És un argument recurrent que utilitzen per atacar el BDS.

Natàlia Abu-Sharar. Foto: Ricard Novella.

 

https://www.naciodigital.cat/noticia/208441/natalia-abu-sharar-dreta-catalana-es-historicament-sionista